Richard Franklin Lennox Thomas Pryor (Peoria (Illinois), 1 de desembre de 1940 – 10 de desembre de 2005) va ser un humorista, actor i escriptor estatunidenc. Va arribar a un públic ampli amb les seves observacions contundents i el seu estil de narració, i és àmpliament considerat com un dels humoristes més grans i influents de tots els temps.
El treball de Pryor inclou les pel·lícules concert i els enregistraments Richard Pryor: Live & Smokin' (1971), That Nigger's Crazy (1974), ...Is it Something I Said? (1975), Bicentennial Nigger (1976), Richard Pryor: Live in Concert (1979), Richard Pryor: Live on the Sunset Strip (1982) i Richard Pryor: Here and Now (1983). Com a actor, va protagonitzar principalment comèdies com Silver Streak (1976), però ocasionalment drames, com ara Blue Collar (1978) de Paul Schrader, o pel·lícules d'acció, com Superman III (1983). Va col·laborar en molts projectes amb l'actor Gene Wilder. Un altre col·laborador freqüent va ser l'actor/comediant/escriptor Paul Mooney.
Pryor va guanyar un premi Emmy (1973) i cinc premis Grammy (1974, 1975, 1976, 1981 i 1982).[1] El 1974, també va guanyar dos premis de l'American Academy of Humor i del Sindicat de Guionistes d'Amèrica. El 1998 se li va lliurar el primer premi Mark Twain del Kennedy Center d'humor americà. Va figurar al número u de la llista de Comedy Central dels millors humoristes de tots els temps.[2] El 2017, Rolling Stone el va classificar el primer a la seva llista dels 50 millors monologuistes còmics de tots els temps.[3]